Gorro
Panamà
La gorra és plana i sovint és utilitzada per cites esportives , excursionisme , equitació , caça i pesca, etc.
És còmode, fàcil de portar i de guardar, cosa que l’hi ha donat fama en quasi tots els ambients.
A l’aire lliure, sigui en situacions relaxants, recorrent el bosc o gaudint de la natura o bé per deports tranquils, la gorra és lo que amb més freqüència veurem.
Barret amb ala, teixit a Equador , que es confecciona de les fulles trenades de la palmera ( Carludovica palmata), també coneguda com un barret de “paja-toquilla”. Tot i que la seva confecció és a Equador , el seu nom prové del fet que van adquirir rellevància durant la construcció del Canal de Panamá. És una excel·lent prenda per protegir-se del sol.
Bombín
Conegut amb múltiples noms, Barret rodó – Bombí fong– Bowler – Meló – Bombetta – Melone, el barret fong o bombí, va obtenir la seva fama a l’ús extensiu entre els corredors de Borsa i els banquers de la City de Londres.
Tot i haver-la mantingut durant algunes dècades, després de la Segona Guerra mundial s’ha vist reduït a àmbits molt restringits i de relatiu prestigi, per exemple entre els oficials de la guàrdia real britànica en vestimenta de civil. Però, el barret tipo bombí, va tenir la sort de estar present en el cine des del principi i això va ajudar indubtablement a popularitzar-lo.
Gorra amb una visera prominent que pot ser corba o plana. La visera protegeix els ulls del sol. La seva copa es arrodonida amb ajustador posterior. En un inici, era utilitzada pels jugadors de beisbol, però en l’actualitat s’ha generalitzat el seu ús per tot tipus de deports a l’aire lliure.
Es tracta d’un barret tou, de tela, per tant teixit i no de feltre.
Fàcil de portar inclòs dins la butxaca, utilitzat sovint en viatges i molt indicat per aquells que no vulguin portar barret rígid.
Pot combinar perfectament amb altres prendes de tweed o tradicionals com la trenca, inclòs abrics, als quals acompanya perfectament.
Barret de dona d’ala ample, molt elegant. Pot utilitzar-se per protegir-se del sol i/o per un esdeveniment. Por estar realitzat en diferents materials com la palla, el feltre i teixits variats.
El Canotiers és un barret de palla, probablement un dels més populars en tots els sentits.
Per molt que fos el preferit dels carnissers anglesos, es va imposar molt ràpidament com a barret d’estiu (igual que altres de fibra vegetal) perquè era fàcil de portar, lleuger, fresc, i a preus assequibles.
Si a això li afegim que Maurice Chevalier el va popularitzar encara més i que, encara avui, és el barret de certs regatistes britànics i dels gondolers venecians, no és d’estranyar que tingui la fama que té
Barret utilitzat pels genets a qui els eren atribuïts un cert nombre de "cow ponies". És un barret d’ala ampla i corbada cap amunt pels dos costats, amb una copa voluptuosa. Els serveix com protecció de les inclemències meteorològiques i del tipus de treball. Els més famosos son els Stetson. N’hi ha d’estiu (palla) i d’hivern (feltre de llana o pèl de castor). L’utilitzen tant homes com dones.
Barret anglès de feltre lleuger, petit i cinta estreta. D'estil Informal. Utilitzat inicialment en caceres. També se’l pot considerar com un barret d’entre temps.
La boina és modesta, senzilla, però imprescindible per aquells que son els seus, més que convençuts, usuaris. Siguin camperols, intel·lectuals o joves desenfadats, els que aprecien la seva boina, mai la tenen lluny, és com un company fidel. Josep Pla, que va ser un jove periodista desenfadat, va acabar sent un prolífic autor amant de la vida retreta del camp, era un fan de la boina.
Fedora
Pot ser sigui aquest el barret més usual i reconegut com a tal. Barret sense costures, fet a base de pèls d’animals com el conill, la llebre i altres que se mescla i, per un procés de aspiració, queda molt ben adherit , fins el punt de resultar una massa de forma cònica, que és suficientment flexible per poder treballar-se, i al mateix temps bastant densa i forta per durar i perdurar.
El seu ús l’hi ha donat rang de barret per excel·lència , especialment per vestir bé a l’hivern.
Gorra Marinera
Gorra de plat, amb un aspecte menys formal que les militars. A vegades se’ls dona el nom de la zona que s’utilitza com: marsellesa, grega i fins i tot de qui les utilitza, com Helmut Smith. Pot ser fabricada en pany de llana o teixits frescos.
El barret de copa o “chistera” és el barret més vistos i formal, d’ús restringit a determinades cerimònies i ocasions festives de rellevància, acompanyant usualment al frac o al jaqué.
Tot i que quan va aparèixer el barret de copa, va comportar una multa per escàndol públic al seu inventor i portador, el barreter anglès John Hetheringon, es va fer ràpidament molt popular entre les classes altes i molt acomodades, i no ha deixat de ser-ho.
Barret de campana, el seu nom és original del francès. És un barret molt femení, generalment de feltre, de copa hemisfèrica, cos cilíndric i ala mínima. Originari de la dècada de 1920.
Barret de copa plana i rodona, amb ala curta. El nom li ve del seu semblant al pastís de porc anglès. Generalment utilitzat pels homes. Es pot trobar en teixits d’estiu o d’hivern.
Barret d’ús informal, flexible i còmode, de tela o de feltre. Fàcil de portar inclòs, alguns, a la butxaca, i molt pràctic per protegir-se del clima, ja que solen tenir l’ala baixada i son impermeables. Originalment per home però igualment utilitzat per dones . De teixits tant hivernals de feltre , com teixit Tweed, Pata de gall, Cuadre de Gales, Cashmere, panys llisos, i per l’estiu, cotons, lli i altres teixits.
Barret d’origen asiàtic i que consta d’una llarga chalina enrotllada al cap, originalment utilitzat pels homes d’algunes cultures àrabs i asiàtiques. A occident ha sigut, i és utilitzat, per les dones. Cobreix la part del cuir cabellut, emmarcant la cara. Adequat per esdeveniments en els que les ales d’un barret no siguin aconsellables.
La barretina en desús a la vida quotidiana, segueix estant considerada com un símbol de catalanitat i s’utilitza habitualment en actes folklòrics, com els balls de sardanes o en les figures dels betlems.
Els personatges que més han popularitzat el barret el segle XX són, segurament, Jacint Verdaguer, Salvador Dalí o més actualment, Jimmy Jump espontani conegut per irrupcions a esdeveniments de grans masses. Les seves variacions s’utilitzen també a l’escenificació d’alguna òpera ambientada a Nàpols.
